FILOFOTO

LA SORT ES BUSCA.
Feia temps que no parlava amb el meu cosí, fa temps que ell s'en va anar a viure a Londres per apendre l'idioma i perque no volia viure a casa de la seva mare sense una feina i amb una carrera de la qual no hi havia oferta de treball. Així doncs va començar de zero a Londres rentan plats en un restaurant i més tard a un hotel. Després de mesos treballant i deixant-se la pell s'en va anar a Brighton per continuar amb la vida independent. Allà va coneixer als que ara son els seus grans amics i a la seva actual novia. A partir d'aquí tot va anar molt ràpid i ara està amb feina i una novia a Madrid, vivint ells dos en un pis: tal i com ell s'imaginava. Jo, que el veia feliç, li vaig dir "Quina sort que tens, quina enveja quan sigui gran tant de bó pogués viure tot el que tú has fet!" i ell amb els seus 24 anys em va dir " Quan siguis gran compendràs que en veritat la sort es busca". El meu cosí ho va deixar tot perque la sort li vingés de cara... I de cop i volta vaig deixar de veure'l com el cosí amb el que havia jugat i fet el "burro" a veure'l com la persona adulta que sembla haver-se convertit. Si la sort es busca... Cal arriscar-ho tot?

Carmen Alcoverro

 "Persones petites, en llocs petits, faran petites coses que canviaran el món."I és que aquests són dels detalls que et fan valorar el que tens al teu voltant. Un simple retrobament de tota aquella gent que t’envolta val molt més que un regal material. A vegades no sabem com fer-ho, com demostrar a la gent la nostre estima cap a l’altre, però és ben fàcil; compartir bons i mals moments i procurant sempre treure-li a l’altre el somriure més sincer i dolç.
Per un banda, que en un dia tan especial per a tu es reuneixin totes aquestes persones, no té preu, i et fa sentir la persona més feliç en aquell moment.
Per altre banda, l’amistat no consisteix en dies concrets ni en moments o hores concretes, l’amistat consisteix en donar el 100% de tu en tot moment, i fer notar que estàs al seu costat de dia i de nit.
És ben senzill, veritat?  Una cosa que hauria de ser fàcil, se’ns fa difícil i complicats,  i fets com aquests si després no hi ha continuïtat , se’ls emporta l’oblit.



   Mariona Ferreres                                                                                 

Perquè fins i tot amb rutines les coses poden semblar diferents.

A simple vista, és una foto d’un joc de la televisió. Però t’has parat a pensar mai en el fil que pot arribar a portar aquesta foto?
Hi ha persones que poden tenir el mateix temps de vida, i el mateix camí recorregut, però no per això portaran la mateixa vida. No totes les persones disposen dels mateixos recursos per fer de la seva vida una vida llarga i satisfactòria. A vegades et pots trobar dificultats, dificultats que no et deixen ser millor i que fins i tot et poden portar a perdre (el comandament que a alatzar t’ha tocat jugar...). Però per això no vol dir que ho hagis de deixar perdre tot, a vegades et pots trobar per el camí una sortida que et portarà a la victòria (una vida,  una possibilitat d’avançar més ràpidament...) Per tant, fes la teva vida, lo millor que ho sàpigues fer, no et deixis influenciar per els altres i no creguis que perquè et vinguin uns mals dies o una mala temporada has de llençar la tovallola. Continua i no et rendeixis perquè a vegades la final et podrà sorprendre!
Carmen Alcoverro-Mariona Ferreres



Els hi dec tot a ells, i no em contemplo si ells em deuen alguna cosa a mi, són part important de la meva vida. A part de compartir dues hores diàries d’entrenament, a part de competir dins l’elit de l’esport, a part de defensar-nos els uns als altres amb les ungles i les dents, SOM germans. HEM vist a alguns de nosaltres com la vida els hi ha donat un cop molt fort, però entre tots, ho hem superat, "quan un grup de persones es veu enfrontat a alguna cosa irremediablement dura, aquest grup es converteix amb una pinya". També hem pogut tocar el cel amb els nostres dits, d’un extrem a l’altre però sempre JUNTS, donats de la mà. La fórmula del nostre èxit és que cadascú té un rol assignat, gent amb més pes i gent amb menys, però el que té més pes tracta de la mateixa manera al que en té menys que a qualsevol altre, d’això s'en diu respecte. Hem guanyat moltes coses junts, però el veritable trofeu que he guanyat ha estat l’amistat, la confiança i el respecte d’ells. L’any 2009 varem anar a Ceuta per disputar el Campionat d'Espanya, varem arribar a la final, el partit de la nostre vida, ells eren millors, però tenien gent de fora, un de Manresa, 3 de Sabadell, però nosaltres estàvem tremendament units. El partit va arribar a les seves acaballes amb empat, varem tenir l’ultima jugada... pal i aigua. Pal i aigua es esport, es fora, no es gol, a la tanda de penals ens varen guanyar... no em vaig sentir campió quan em van penjar la medalla de subcampió d'Espanya al coll, sinó quan mentres ells ho celebraven ens varem posar tots abrasats fent pinya i ens varem cridar uns als altres que érem molt grans, que érem GERMANS, també quan al vestidor després de perdre el partit de la nostra vida ningú va tenir res que reprotxar a cap company. La victòria i la glòria duren uns instants, en canvi l’amistat, l’estimació per a algú és eterna.

Marc Pannon