“ Els defectes els portes en una motxilla a l’esquena, tu no te’ls pots veure però els altres si que te’ls veuen”.

Ahir un bisbe em va dir: “ Els defectes els portes en una motxilla a l’esquena, tu no te’ls pots veure però els altres si que te’ls veuen”. Això em va fer pensar molt, pensar en que tots tenim els nostres defectes, els humans HEM de tenir defectes, de més bons o de més dolents però mai ningú serà perfecte. Així ens van crear, va dir. S’ha d’aprendre a viure amb ells, d’anar-los millorant de mica en mica si amb el teu defecte pots fer mal a altres persones. Els defectes són molt subjectius, persones pensen que amb aquest valor pots fer un bé, altres pensen que hauries d’anar revisant la motxilla abans de portar-la a sobre. En conclusió, penso que és una frase que cadascú s’ha de parar un dia a pensar-la i rumiar si podries portar la motxilla més buida.