BIOGRAFIES

Immanuel Kant

Fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. El 1740 va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir així mateix l'interès per la ciència natural, en particular, per la mecànica de Newton. La seva existència va transcórrer única i pràcticament a la seva ciutat natal, de la que Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres quan va residir per uns mesos en Arnsdorf com a preceptor, activitat que va dedicar per guanyar-se el suport després de la mort del seu pare (1746).

Després de doctorar-se a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en ella la docència i el 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. Atret per la teologia i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà a la universitat.

Però el més important van ser les seves preguntes Kantianes:

• Què puc saber? (Pregunta epistemològica)
• Què he de fer? (Pregunta ètica)
• Què puc esperar? (Pregunta religiosa)

Però totes aquestes es resumeixen en una sola pregunta, el veritable propòsit de Kant: Què és l'home?

Aquest vídeo és la primera part d'un documental d'Immanuel Kant per si algú li interesa tenir més informació d'aquest filòsof.

Els filòsofs... Gent normal?

 Durant l’historia de la filosofia els filòsofs han estat considerats unes persones sabies, fins a tal punt que en els seus inicis a Grècia hi havia escoles per aprendre a pensar com ells, arribant a considerar-se com als set gran savis de Grècia (Tales, Solón, Quilón, Pítaco, Biante, Clébulo i Periàdro).

"El contracte social" de Rosseau

Durant tot aquest període de temps els filòsofs han estat persones influents sobre la societat de l’època, com és el cas de Rousseau amb el seu llibre “el contracte social” que tingué una relació molt estreta amb la revolució Francesa anys més tard de que ell morís. Així doncs molts filòsofs han estat implicats en els moviments socials de les èpoques que els hi ha tocat viure, un altre cas seria el de Miguel de Unamuno (escriptor i filòsof espanyol) que estigué políticament relacionat amb els sollevats de la guerra civil espanyola.

Tot hi això eren persones normals, molts es van casar i varen tenir fills, com és el cas de Sócrates (un dels filòsofs més importants de la història) que es va casar amb Jantipa i va tenir tres fills i també com tothom tingué amics com ara Plató o els seus deixebles. Fou gent normal i que se la jutjava com a qualsevol altre: Sócrates fou condemnat a mort o com Séneca acusat per adulteri i enviat a Córsega com a càstig. D’altres filòsofs com Frederich Nietzsche feren al servei militar o exerciren diverses professions com Pitàgores que a part de Filòsof va ser matemàtic.

En conclusió, els grans pensadors de l’historia han estat persones amb vides bastant normals i on els pensament de les èpoques que han viscut els influenciava en la seva forma de pensar o viure.

Sèneca (4-65d.C)



Filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró, qui va obligar-lo a suïcidar-se en acusar-lo d’haver conspirat en contra seu. A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que el van iniciar en la doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intel·lectual molt profunda.

L’any 31 dC va començar la seva carrera com advocat, que va haver d’abandonar davant l’enveja de Calígula. Des d’aleshores, es consagrà totalment a la filosofia i a les lletres. A causa de problemes amorosos (adulteri amb Júlia Livil·la) i envejes per part de Messalines fou comdemnat a mort i rescatat per Clàudi que tot hi així el desterraren a Còrsega. Passats vuit anys i amnb Messalina morta fou cridat per fer-se càrrec de l’educació d’en Neró. Durant aquest periòde es dedica a la política. Indirectament es va veure embolicat en algunes de les actuacions més criminals de Neró. Aquest, però, va creure que Sèneca l’havia traït participant en la conjura de Pisó i li trasmeté l’ordre de llevar-se la vida. Així ho va fer: es va obrir les venes i morí plàcidament a l’estil romà dins un bany d’aigua tèbia, consolant i aconsellant els seus amics.

L’obra de Sèneca és reconeguda com una de les més representatives de l’ètica estoica a part que és considerat un dels grans escriptors llatins i els seus escrits constitueixen una font de reflexió. Però, com en tota l’ètica estoica, el seu fonament es troba en les concepcions físiques que, alhora, són de tipus teològic: el cosmos és una gran unitat penetrada pel pneuma diví que li atorga unitat, de manera que tots els éssers formem un gran cos. D’aquí deriva la necessitat de ple respecte a tots els éssers vius. 

Aquest és un un curt vídeo on explica, en llargues pinzellades, la vida d'aquest important filòsof:

Tres de les característiques més específiques del pensament de Sèneca són: 

• El fet de destacar la voluntat com a facultat ben diferenciada de l’enteniment
• La insistència en el caràcter pecador de l’home
• La seva ferma oposició a l’esclavitud i la seva afirmació de la plena igualtat de tots els homes: “L’única noblesa és la que procedeix de l’esperit i que pot forjar-se cada home.”
  
  

Carmen Alcoverro Godoy        

Plató                              

Plató, va ésser un filòsof alumne de Sòcrates i mestre d’Aristòteles, fill de família noble i aristocràtica, va ser qui va determinar gran part del corpus de creences centrals tant del pensament occidental com del home corrent( allò que avui denominem “sentit comú” del home occidental. Proves d’això són la noció de la Veritat i la divisió de la “doxa” (opinió) i “episteme” (ciència).

Va demostrar i popularitzar una sèrie de idees comunes per moltes persones, enfrontades a la majoria dels filòsofs presocràtics i a la dels sofistes(molt populars a l’antiga Grècia).

La seva influència com a autor i sistematitzador ha estat incalculable en tota la història de la filosofia, es diu que va arribar a la identitat com a disciplina gracies als seus treballs.

Plató que realment es deia Aristocles, va rebre el pseudònim de Plató, que significa “esquena-ample”, ja que en la seva joventut havia practicat l’atletisme. Fill d’una família de l’aristocràcia d’Atenes. En la seva joventut va lluitar com a soldat a la guerra del Peloponesi, en la que Atenes va ser derrotada i tot el poder i tota la economia que ostentava va caure a mans d’Esparta, i als 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates. Després de la mort de Sòcrates, Plató es va refugiar a Megara on va començar a escriure diàlegs filosòfics.

Les seves habilitats eren espectaculars, els grecs el consideraven fill d’Apolo, també deien que les abelles havien fet niu als seus llavis per les paraules meloses que sortien d’ells.

El tracte de Atenes a Sòcrates, va afectar molt a Plató, i moltes de les seves primeres obres registraven memòria del seu mestre. Molts escrits sobre la ètica estaven dirigits a evitar que injustícies com la de Sòcrates tornessin a passar.

L’any 388 aC viatjà a la poderosa ciutat de Siracusa, on va voler influir en la política de Dionisi I, va aprendre molt de les formes de govern que posteriorment plasmaria a La República ( la obra més important de Plató), les seves manifestacions polítiques el van dur a la presó, quan el vaixell retornava a Grècia, s’aturà a Egina, que estava en guerra contra Atenes, on el van posar al mercat com a esclau, Anníceris de Cirene el va reconèixer i el va comprar per retornar-li la llibertat.

Quan va haver retornat a l’estat de llibertat Plató va comprar una finca a les afores d’Atenes, on va fundar un centre filosòfic i cultural, al que va anomenar Academia. Successivament va ser fundada una escola filosòfica neoplatònica, la que va tancar Justinià I, ja que la veia com una amenaça per la propagació del cristianisme, molts intel·lectuals hi estudiaren, com Atistòteles. Plató va morir a l’edad de 81 anys, cursant classes a la seva ciutat natal.

http://www.youtube.com/watch?v=nxVwsKNv08Q

Marc Pannon

"Si das con una buena mujer serás feliz; y si no te volverás filósofo, lo que siempre es útil para el hombre".

Aquesta frase ens dóna una petita noció de la percepció de la societat davant els filòsofs. L'ambigüitat d'aquesta frase és que està escrita per un mateix filòsof, Pitigrilli (pseudònim de Dino Segré, escriptor italià), i d'aquesta manera podem veure l'orientació dels pensaments d'alguns filòsofs que imaginant el que pensant exteriorment d'ells. I aquesta petita intruducció m'ajuda a començat el primer treball de la matèria, sobre la vida dels filòsofs en l'antiguitat i l'actualitat. D'aquesta manera abans de començar a prefilosófar hem de tenir clar el que intentarem fer i a qui li treurem la feina durant una temporada.
 
Filòsof, fa: Persona que es dedica a la filosofia professionalment.
Filosofar: Meditar sobre alguna qüestió amb raonaments filosòfics. 




Si prenem un diccionari convencional trobem aquesta definició de filòsof i de filosofar, sense ànim d'ofendre a ningú, amb la segona definició no estic del tot d'acord. Ja que personalment pensu que qualsevol persona que es pregunta algun dilema sense pensar en donar una resposta universal, i intentar pel contrari aprofitar més la pregunta i posar el seu granet de sorra aquella branca de la vida, es pot considarar ja un petit filòsof. Aquesta opinió personal sobre una pregunta, un bon filòsof, que d'aquests no hi ha tants, ha de saber escoltar als altres i si cal modular la seva, sense cap vergonya.
I el que pensa la gent dels filòsofs és que són gent tancada, amb una mentalitat superior i més àmplia de la vida, gairebé sense vida social i com deia abans i crec que deia bé, tots nosaltres som petit filòsofs si mirem al voltant sense ulls , però amb el cor i utilitzant el cap racionalment, desconnectat una mica de la realitat que creiem estar vivint. Així que crec que hem de començar a canviar la nostra percepció dels filòsofs ja que sabem que són gent exactament igual a nosaltres.

BIOGRAFIA DE TALES DE MILET : 

- Tales, segons escriuen Heròdot, Duris i Demòcrit, va tenir per pare a Examio i per mare a Cleobulina, de la família dels Telidas, que són fenicis molt nobles descendents de Cadmo i de Agenor, com diu també Plató. Va ser el primer que va tenir el nom de savi quan es van nomenar així els set, sent arcont a Atenes Damasipo, segons escriu Demetrio Falero en el Catàleg dels arconts. Va ser fet ciutadà de Mileto, havent anat allà en companyia de Neleo, que va ser trobat a Fenícia. O bé, com diuen molts, va ser natural de la mateixa Mileto i de sang noble.- Després dels negocis públics es va donar a l'especulació de la natura. Segons alguns, res va deixar escrit; doncs l'Astrologia nàutica que se li atribueix diuen és de Focus sami. (Calímaco li fa inventor de l'Óssa menor, dient en els seus iambes: Del Carro va ser inventor, les estrellesdonen rumb als fenicis navegants.)Però segons altres va escriure dues coses, que són: Del retorn del sol d'un tròpic a un altre i l'equinocci. La resta, va dir, era fàcil d'entendre. Alguns són del parer que va ser el primer que va conrear l'astrologia i predicar els eclipsis del sol i mudances de l'aire, com escriu eudemónics en la seva Història astrològica, i que per aquesta causa ho van celebrar tant Jenófanes i Heròdot. El mateix testifiquen Heràclit i Demòcrit.- Tiénenlo molts pel primer que va defensar la immortalitat de l'ànima; d'aquest número és el poeta Quérilo. Va ser el primer que va esbrinar la carrera del sol d'un tròpic a un altre, i el primer que, comparant la magnitud del sol amb la de la lluna, va manifestar que aquesta és 720 vegades menor que aquell, com escriuen alguns. El primer que va cridar τριαχάδα (triaca) la tercera dècada del mes, i també el primer, segons alguns, que va disputar de la naturalesa. Aristòtil i Hipias diuen que Tales va atribuir ànima a coses inanimades, demostrant per la pedra imant i per l'electro. Pàmfila escriu que havent après la geometria dels egipcis, va inventar el triangle rectangle en un semicercle, i que va sacrificar un bou per la troballa. Altres ho atribueixen a Pitàgores, un dels quals és Apolodoro Logístic. També va promoure molt el que, segons diu Calímaco en el seu iambes, va trobar Euforbo Frigio, a saber: el triangle escalè, i altres coses concernents a l'especulació de les línies.- Sembla que en assumptes de govern van ser els seus consells molt útils, ja que havent Creso enviat ambaixadors als de Milet demanant la seva confederació en la guerra contra Cir, el destorbar Tales: la qual cosa, sortit Ciro victoriós, va ser la salvació de Milet. Refereix Clitón que va ser amant de la vida privada i solitària, com llegim en Heráclides. Diuen alguns que va ser casat i que va tenir un fill anomenat Cibiso: altres afirmen que va viure cèlibe i va adoptar un fill de la seva germana, i que preguntat per què no procreaba fills, va respondre que «per tant com desitjava tenir-los». Comptes també que estrenyent-li la seva mare a què es casés, va respondre que «encara era d'hora», i que passats alguns anys, urgint la seva mare amb grans instàncies, va dir que «ja era tard». Escriu Jeroni de Rodes en el llibre II De les coses memorables.- Va dir que «l'aigua és el primer principi de les coses, que el món està animat i ple d'esperits». Va ser inventor de les estacions de l'any, i va assignar a aquest 365 dies. No va tenir mestre algun, excepte que viatjant per Egipte es va familiaritzar amb els sacerdots d'aquella nació. Jeroni diu que va mesurar les piràmides per mitjà de l'ombra, proporcionant amb la nostra quan és igual al cos. I Mini afirma que va viure en companyia de Trasíbulo, tirà de Milet.- És sabut el del trípode que van trobar al mar uns pescadors, i el poble de Mileto el va enviar als savis. Va ser el cas que certs joves jonis van comprar a uns pescadors de Mileto un cas de xarxa, i com d'ella traguessin un trípode, es va moure controvèrsia sobre això, fins que els milesis van consultar l'oracle de Delfos, la deïtat va respondre:A Febus pregunteu, prole milesia,el ha de ser el trípode? Doncs doneu-lia qui sigui el primer dels savis.Donaren-los, doncs, a Tales; Tals va donar a un altre savi; aquest a un altre, fins que va parar en Soló, el qual, dient que «Déu era el primer savi», va enviar el trípode a Delfos.


 - D'una altra manera compte això Calímaco en els seus iambes, pres de Leandrio Milesi. Cert arcade anomenat Baticles, diu, va deixar una tassa perquè es donés al primer dels savis. Havent donat a Tales, i tornada al mateix gir dels altres savis, Tales la va donar a Apol Didimeo, dient, segons Calímaco:Governant Nileo als milesisva fer a Déu Aquestes aquest do preciósque dues vegades havia rebut.La qual cosa, narrat en prosa, diu: «Aquestes Milesi, fill de Examio, va dedicar a Apol Délfico aquest il.lustre do que havia rebut dues vegades dels grecs». El que va portar la tassa d'uns savis a altres era fill de Batilo i es deia Tirión, com diu Eleusis en el llibre De Aquil i Alejo Mindio en el novè De les coses fabuloses.- Eudoxo Cnidia i Evantes Milesi diuen que Creso va donar una copa d'or a cert amic seu perquè la regalés al més savi de Grècia, i que havent donat a Tales, d'un a un altre savi va venir a parar a Quilón. Preguntat Apolo «qui fos més savi que Quilón», va respondre que Misón. D'aquest parlarem més endavant. Eudoxo posa a Misón per Cleóbulo, i Plató ho posa per Periandro. La resposta de Apolo va ser: Cert Misón Eteo, fill de quena,en la ciència sublim és més perit.Qui va fer la pregunta va ser Anacarsis. Demac Plateense i Clearco diuen que Creso va enviar la tassa a Pítaco, i d'ell va girar pels altres savis. Però Androna, tractant del trípode, afirma que els argius van posar el trípode com a premi a la virtut al més savi dels grecs, i havent estat jutjat tal Aristodemo Esparciata, aquest el va cedir a Quilón.Fa Alceu memòria d'Aristodemo en aquesta forma:Va pronunciar el esparciata Aristodemoaquella nobilíssima sentència:«El ric és savi: el pobre mai bo.» 


- Alguns diuen que Periandro va enviar a Trasíbulo, tirà de Milet, una nau carregada, i havent sotsobrat en els mars de Cos, van trobar després el trípode uns pescadors. Però Fanódico escriu que va ser trobat al mar d'Atenes, remès a la ciutat i, per decret públic, enviat a canviants. El perquè es dirà quan tractem de canviants. Altres diuen que ho va fabricar Vulcà i el va regalar a Penélope el dia de les seves núpcies, que va venir a quedar en poder de Menelau, que el va robar Alejandro amb Helena i, finalment, Lacen ho va llançar al mar de Cos, dient que seria causa de discòrdies . Després, havent-hi uns de Lebed comprat als pescadors un cas de xarxa i agafat el trípode, es va moure contesa sobre això. Van arribar a Cos les querelles, però com no es decidís, van donar part a Milet, que era la capital. Enviar els milesis comissionats perquè s'ajustessin aquell negoci, però no havent pogut aconseguir-ho, van prendre les armes contra Cos. Veient que morien molts d'una i altra banda, va dir l'oracle «es donés el trípode a l'home més savi», i ambdues parts van convenir a donar-lo a Tales. Aquest, després que circulen pels altres i va tornar a la seva mà, el va dedicar a Apol Didimeo. Als de Cos els va donar l'oracle aquesta resposta:No cessarà de cooperació i de Miletola famosa contesa, mentrestantque aquest trípode d'or (que Vulcàva tirar al mar) no traieu de la vostra pàtriai arriba a casa de l'home que sàpigael passat, present i esdevenidor.I als milesis va dir:A Febus pregunteu, prole milesia, etc.com ja vam dir. Però d'això ja n'hi ha prou.


 - Hermipo en les Vides atribueix a Tales el que altres refereixen de Sòcrates. «Deia, escriu Hermipo, que per tres coses donava gràcies a la fortuna: la primera, per haver nascut home i no bèstia; segona, home i no dona; tercera, grec i no bàrbar.» Refiérese que, havent una vella tret de casa perquè observés les estrelles, va caure en un forat, i com es queixés de la caiguda, li va dir la vella: «Oh Tales, tu presumeixes veure el que està al cel quan no veus el que tens als peus!» Ja va apuntar Timó que va ser molt aplicat a l'astronomia i el nomena en les seves Sàtires, dient:Així com el gran Tales,astrònom va ser i savi entre els set.No va escriure més, segons diu Lobón argivo, que uns dos-cents versos, i al seu retrat es van posar aquests:Aquests és el present a qui Mileten el seu si va nodrir, i avui li dedica,com el major astrònom, la seva imatge.Entre els versos adomenos, aquests són de Tales:Indici i senyal d'ànim prudentens dóna qui parla poc.Alguna cosa sabia,alguna cosa il.lustre tria sempre:trencarà així loquacitat. 


- Per seves s'expliquen aquestes sentències: «Dels éssers, el més antic és Déu, per ser ingénito, el més bell és el món, per ser obra de Déu, el més gran és l'espai, perquè ho tanca tot, el més veloç és l'enteniment, perquè corre per tot, el més fort és la necessitat, perquè tot ho venç, el més savi és el temps, perquè tot ho descobreix ». Va dir que «entre la mort i la vida no hi ha cap diferència», i argüint un, dient: «doncs, per què no et mors tu?», Va respondre: «Perquè no hi ha diferència». A un que desitjava saber qui va ser primer, la nit o el dia, va respondre: «La nit va ser un dia abans que el dia». Preguntant altre si els déus veien les injustícies dels homes, va respondre: «I encara fins els pensaments». A un adúlter que li va preguntar si havia jurar no haver comès adulteri, va respondre: «Doncs no és pitjor el perjuri que l'adulteri?». Preguntat quina cosa és difícil, va respondre: «El conèixer-se a si mateix». I també quina cosa és fàcil, va dir: «Donar consell a altres». ¿Quina cosa és suavíssima? «Aconseguir el que es desitja». ¿Quina cosa és Déu? «El que no té principi ni fi». ¿Quina cosa veiem gairebé mai? «Un tirà vell». Com patirà un més fàcilment els infortunis? «Veient els seus enemics pitjor tractats de la fortuna». Com viurem millor i més santament? «No cometent el que reprenem en altres». Qui és feliç? «El sa de cos, abundant en riqueses i dotat d'entesa». Deia que «ens hem acordar dels amics absents tant com dels presents. Que ho lloable no és hermosear l'exterior, sinó adornar l'esperit amb les ciències ». «No et enriqueixis amb injustícies, deia també, ni publiquis secret que t'ha confiat. El bé que faci als teus pares, espera-dels teus fills. "Va ser de l'opinió que les inundacions del Nil són causades pels vents Etesias que bufen contra el corrent. 


- Aquests el savi va morir estant en uns espectacles gimnàstics, afligit de la calor, set i debilitat pròpia per ser ja vell. En el seu sepulcre es va posar aquest epigrama:Túmul aclarit, encara que petit,és aquest; doncs tanca la grandesadels orbes celestes que, abreujats,va tenir en el seu enteniment el savi Tales.Un altre hi ha meu en el llibre I dels Epigrames o Col.lecció de metres, i és:Les gimnàstiques lluites observantatent a l'estadi el savi Tales,arrebatóle Júpiter eleo.Bé va fer en apropar a les estrelles,quan per la vellesa ja no podiales estrelles mirar des de la terra.De Tales és aquella sentència: «Coneix-te tu mateix», encara que Antístenes en les Successions diu és de Femonoe, i es la abrogó Quilón.- Dels set savis, la memòria en general és digna d'aquest lloc, es diu el següent: Damón Cirineu, que va escriure Dels filòsofs, els censura a tots, però especialment als set. Anaxímenes diu que més van ser afectes a la poesia que a una altra cosa. Dicearco, que no van ser savis ni filòsofs, sinó només homes experts i legisladors. Diu també haver llegit el Congrés dels set savis en presència de Cipselo que va escriure Arquétimo siracusano. Eufor refereix que es van congregar els set en presència de Creso, excepte Tales. Altres diuen que també es van trobar junts en Panionios, a Corint i en Delfos. Hi ha igualment varietat d'opinions sobre les seves dites o sentències, atribuint unes mateixes a diferents autors, v. gr., la següent:Va dir el savi Quilón Lacedemonio:«Tot excés és danyós: obrar a tempsés el millor obrar i més lloable. »

Miquel Remacha

CHARLS DARWIN

 Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a Shewsbury, Anglaterra. El fet d´haver nascut dins d’una família benestant i culta, d’investigadors i metges, va poder rebre una bona educació i tenir contactes importants.  Darwin es va casar amb la seva cosina Emma Wedgewood, filla d’una famosa i pròspera família d’industrials de la ceràmica. Vivia de rendes i podia dedicar-se a la ciència sense patir pels temes econòmics.

A l’estiu del 1825 va començar a estudiar medicina i va anar amb Erasmus, el seu germà,  a la universitat d’Edimburg . De tornada a casa, el seu pare va veure els resultats acadèmics, i va decidir que el seu fill es dedicaria a la vida eclesiàstica.  A part d’estudiar les assignatures que li tocaven per la seva carrera, Darwin anava a cursos voluntaris de botànica, dirigits pel reverend John Henslow amb qui va fer una gran amistat.
El 29 d’agost de 1831, Darwin va rebre una carta en què deia que el tinent de navili de la Royal Navy Robert Fitzroy buscava un naturalista per al seu viatge cap a Sud-amèrica i el Pacífic, a bord del  bergantí “Beagle”. Finalment, el 27 de desembre sortí  el Beagle.  El viatge estava previst que durés dos anys, però al final es va allargar fins gairebé cinc anys, el 2 d’octubre de 1836. El viatge tractava de realitzar mesures cronomètriques al voltant del món per fer cartes militars o comercials de navegació més acurades. Per a ell, aquest viatge va ser l’esdeveniment més important de la seva vida. Durant el viatge, Darwin passa tres anys i tres mesos a terra, i divuit mesos al mar. Observa, aplega i compara i descriu els hàbits dels animals d’allà.  Estudia l’anatomia, els disseca i analitza el contingut de l’estómac per després enviar el material als seus corresponsals d’Anglaterra. Amb tot això i més, Charles Darwin abans d’arribar a Anglaterra ja era cèlebre. Al mateix temps, escriu el seu “Diari del Beagle” que el 1839, en ser publicat, va ser un èxit de vendes.

L’any 1859, es va publicar “L’Origen de les Espècies”. En aquesta obra, Darwin parlava sobre la diversitat de la fauna i la flora dels diferents llocs i va arribar a la conclusió que era la separació geogràfica i les diferents condicions de vida la causa que les poblacions variessin independentment una de les altres. Alfreg Russel Wallace és un dels científics que s’afegeix al cercle, del grup de naturalistes que es va crear just abans de la publicació, i que fa que Darwin acceleri l’acabament de la publicació del seu treball. El juny de 1858, Darwin rep una carta de Wallace en què fa que aquell escrigui a la seva autobiografia: “El senyor Wallace [...] m’adreça en efecte un assaig [...] que contenia exactament la mateixa teoria que la meva”. El juliol de 1858 van ser presentats, a la societat linneana, l’assaig de Wallace i un extracte del treball de Darwin. A partir de 1859, el seu manuscrit surt publicat amb 1259 exemplars.

Algunes de les frases de Charles Darwin:

·         Les matemàtiques semblen dotar a un d’un nou sentit.

·         La ignorància genera confiança més sovint que el coneixement. Són els qui saben poc, i no els qui saben més, els qui afirmen tan positivament que aquest o aquell problema mai no serà resolt per la ciència.

·         L’amor per totes les criatures vivents és el més noble atribut de l’home.

ELS FILÒSOFS

Els filòsofs eren ben acceptats per la societat, vivien de rendes o donant classes. Eren persones que sempre es feien preguntes i es qüestionaven sobre els fets de la vida i la naturalesa. Els filòsofs eren uns enamorats del saber. L’objectiu del filòsof no és tecnològic. Ells no es cansaven mai de buscar les raons de les coses i no paraven de fer-se preguntes: Què és la felicitat? Què són i com s’originen les idees? Què és la llibertat?

Tenien un talent que els altres no tenien i per això molts acudien a ells per demanar-los consells de tot tipus.

Els filòsofs eren gent corrent, així que molts estaven casats i amb fills. Amb aquesta mateixa raó, també podien anar a la guerra si els hi tocava. El seu pensament estava en un altre món, però eren persones normals amb els seus amics corresponents.

En general, tenien amics, ja que eren capaços d’aconsellar els altres sobre problemes i qüestions essencials de la vida i la religió, el més enllà i l’univers.

Acostumaven a ser bones persones i eren ben acceptats a la societat. Però algun d’ells fins i tot va morir assassinat o bé per enveges i odis o bé perquè es manifestaven en contra del poder establert.

Mariona Ferreres Fernández