http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=891168721270648111#editor

El que volem transmetre amb aquest vídeo és que des d'un primer moment tots sortim del mateix lloc, seguidament hi ha un camí, que potser no és el camí que agafa les altres persones, però cadascú ha de trobar el seu camí per conduir la seva vida. Però no amb això vull dir que l'hagis de fer sol, i d'aquí ve la frase de "No dejes crecer la hierba en el camino de la amistad". Al llegir la frase "Este es el mejor de los mundos posibles" el que vull dir és que sempre tindràs un lloc on serà el teu lloc, on t'hi sentiràs a gust i còmode. Hi haurà moments que no trobaràs on ets, que creuràs que estàs perdut i no sabràs cap a on tirar`, però acabaràs pensant en el lloc ideal. Quan surt el primer personatge, per dir-ho d'una manera, surt la frase de "Del todo nace el uno, y del uno nace el todo", la vam voler representar en el sentit de que tu pots estar sol si ho vols, però sempre és millor tenir companyia i per això surten després els altres personatges. Una de les parts que volem destacar també és que, tots tenim una manera de ser que els altres no tenen i és això el que ens fa ser diferents dels altres i el que ens agrada dels altres, i d'aquí la frase "Nos negamos a ser lo que quieres que seamos, somos lo que somos y así es como va a ser". Quan surt la roda el que volem demostrar és que la vida de les persones dona moltes voltes i hi ha vegades que se't girarà tot i no sabràs cap on anar. I com a final, hem trobat molt adequat posar aquesta frase "No poner lo finito en infinito sino lo infinito en finito":

http://www.rtve.es/alacarta/videos/pienso-luego-existo/pienso-luego-existo-antonio-escohotado/1231044/



Antonio Escohotado en una de las entrevistas del programa; "Pienso, luego existo".

Pienso, luego existo

Domingos,23:00 h. 

• Portada
• Programas completos

Pienso, luego existo - Antonio Escohotado

23 oct 2011

El filósofo Antonio Escohotado nos explica que es para él la filosofía. "Utilidad la filosofía no tiene ninguna, salvo la de la humildad del que filosofa", sostiene Escohotado durante su intervención en el programa, para añadir: "si el filósofo no tiene vocación y no tiene autocontención, no es constantemente consciente de sus límites y de que no está allí para impresionar a otros, que esto ya le toca, por ejemplo, a los cómicos o a la clase política, pues mal vamos". Esta forma de decir las cosas es la que hace que permite a su amigo Carlos Moya, catedrático Emérito de Sociología, decir que la pasión de Escohotado es "la libertad mental y existencial", y le defina y se definan ambos como "demócratas radicales".

De su conocimiento y lectura le viene su método, la "atención a lo concreto". Un método que, en palabras de su editor personal, Guillermo Herranz, hacen de él un autor "tremendamente concienzudo, meticuloso y autoexigente".

Su libro más conocido es Historia general de las drogas, con más de 1500 páginas, quince ediciones y una obra de referencia internacional sobre la materia. El escritor José Avello, que compartió con Escohotado temporadas en Ibiza y reflexiones sobre Hegel, destaca la "dosis de valor y de autocontrol" que tuvo investigando sobre esa obra, que hizo bajo la base de la experiencia. "Yo era muy kamikaze", señala Escohotado, y añade: "pertenezco a la generación más salvajemente devastada por el abuso, la ignorancia y, sobre todo, la mitología relacionada con las drogas".

En estos momentos, se encuentra inmerso en la escritura de Los enemigos del comercio, una monumental historia del comunismo que él ha sentido en sus carnes. "En cierto modo, escribo este libro un poco desde el síndrome de Estocolmo. He sido un verdadero adepto, incluso lindando con lo fanático. Quiero demostrar que esto es consustancial al espíritu humano", mantiene.

En el programa habla también de economía - "no hay manera de mantener lo que se llama desarrollo sin entrar en crisis periódicas", afirma-, de lo que le conmueve -"lo que hay de ternura, de bondad, de veracidad y, sobre todo, de generosidad, de magnanimidad de los seres humanos"- y de su amor por la verdad, ya que "amar la verdad es

http://www.minoriaabsoluta.com/es/programes/pienso-luego-existo

   

 José Antonio Marina i Antonio Escohotado forman part d'un programa molt interessant, amb grans filòsofs i persones que fan pensar i t'ajuden a formar i a matitzar idees que potser eran nomes falàcies. Crec que podem aprendre molt d'ells en un munt d'aspectes, el primer pensu que ells ja son un bon exemple a seguir i per tant podem enriquir-nos molt escoltant els seus pensaments i les sensacios davant la vida en general.

L'ésser humà

“Un home va cap al saber com a la guerra: ben despert, amb por, amb respecte i amb absoluta confiança”

"Las enseñanzas de Don Juan" Carlos Castaneda

“...tot i que tot èsser humà té la capacitat d'estimar, la seva plena expressió i realització és una de les fites més difícils”

Erich Fromm

“Moviment i èsser humà significan el mateix”

Emile Conrad-Da'oud

CODI DEONTOLÒGIC DELS ALUMNES

1. Respectar als companys encara que tingui pensaments diferents, cultures diferents o condicions físiques diferents. No realitzar activitats discriminatòries de cap tipus, siguin de caràcter racial, polític o religiós..
2. Mantenir uns hàbits d’ordre i disciplina que són essencials per a la bona marxa de l’escola.
3. Aprofitar les classes per adquirir els coneixements de cada assignatura.
4. Participar activament en els treballs de grup i crear un bon clima col·lectiu a la hora de treballar.
5. Respectar els béns comuns (manteniment, neteja de materials, instal·lacions...)
6. Expressar i comunicar les idees personals, tenint respecte als companys i utilitzant un vocabulari adequat a l’àmbit escolar.
7. Poder tenir la capacitat de comunicar el professor i comentar-li el bon o mal rendiment que estan produint les classes.
8. En totes les decisions preses pel consell escolar tenir en compte un tant per cent de l’alumnat.
9. Ha d’assistir totes les classes que hagi programat l’escola, no ha de fer campana i totes les seves absències han de ser justificades per motius convincents.
10. Col·laborar amb qui ho necessiti, a través d'accions desinteressades en benefici d'altres i d'objectius i projectes d'interès comú.

Malgrat les dificultats, sempre es pot tornar a intentar superar els obstacles i les dificultats que et trobes pel camí de la vida. La victòria assolida, compensa tots els esforços.

L'educació és fundamental

 Hem triat la pregunta nou, aquella que té relació amb l'educació. Durant molts anys l'educació no ha estat permesa a molta gent i encara és un problema en els països subdesenvolupats. L’analfabetisme és un problema molt greu i per aquest motiu la pregunta triada pel nostre grup trobem que és imprescindible tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. En aquests moments és important tenir una formació bàsica tant per avançar intel·lectualment i laboralment.

L’educació és un procés de socialització de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d’estudi i formes de comportament ordenades amb una finalitat social, és a dir que a la finalització dels estudis, podrà fer-se valer per ella mateixa i sense dependre de ningú. Tothom hauria de tenir el dret a l’educació, no només tenir el dret, sinó que hauria d’estar obligada a adquirir: uns valors, la moderació del diàleg-debat, jerarquia, treball en equip i ser respectuós amb tothom. Com va dir Aristòteles "La educació consisteix en dirigir els sentiments de plaer i dolor cap al ordre ètic”. Quan ens preguntem pels països amb més quantitat de gent analfabetisme podem denotar que són aquells amb una major pobresa, extraiem la conclusió de que el saber fa la riquesa (econòmica i social).

El analfabetismo en el mundo

Un informe de la UNESCO afirma que existen más de 870 millones de analfabetos, de los cuales 500 millones son mujeres. No nos damos cuenta de la inmensa suerte que tenemos, ya que la carencia de alfabetización imposibilita tanto el progreso de los propios países, como el futuro de la gran cantidad de ciudadanos que son analfabetos. Serían necesarios 26.000 millones de dólares a lo largo de la próxima década para reducir a la mitad las tasas de analfabetismo. Sin embargo, los Gobiernos dedican solamente un 1% de su presupuesto para la educación. Ante esta realidad, nosotros proponemos que en lugar de hacer gastos millonarios en materias secundarias dedicaran más dinero y recursos para erradicar este problema. Según el director general de la Unesco, Koichiro Matsuura, "la educación es una apuesta segura ya que aumenta los ingresos de los Gobiernos y consecuentemente los de los ciudadanos". Esta es la cruda realidad de millones de personas que no saben ni leer ni escribir, pónganse ustedes en esta situación, ¿qué harían?, ¿cómo se sentirían? Ahora les invitamos a reflexionar acerca de esta gran tragedia y les pedimos su comprensión y colaboración.