L'educació és fundamental

 Hem triat la pregunta nou, aquella que té relació amb l'educació. Durant molts anys l'educació no ha estat permesa a molta gent i encara és un problema en els països subdesenvolupats. L’analfabetisme és un problema molt greu i per aquest motiu la pregunta triada pel nostre grup trobem que és imprescindible tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. En aquests moments és important tenir una formació bàsica tant per avançar intel·lectualment i laboralment.

L’educació és un procés de socialització de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d’estudi i formes de comportament ordenades amb una finalitat social, és a dir que a la finalització dels estudis, podrà fer-se valer per ella mateixa i sense dependre de ningú. Tothom hauria de tenir el dret a l’educació, no només tenir el dret, sinó que hauria d’estar obligada a adquirir: uns valors, la moderació del diàleg-debat, jerarquia, treball en equip i ser respectuós amb tothom. Com va dir Aristòteles "La educació consisteix en dirigir els sentiments de plaer i dolor cap al ordre ètic”. Quan ens preguntem pels països amb més quantitat de gent analfabetisme podem denotar que són aquells amb una major pobresa, extraiem la conclusió de que el saber fa la riquesa (econòmica i social).

El analfabetismo en el mundo

Un informe de la UNESCO afirma que existen más de 870 millones de analfabetos, de los cuales 500 millones son mujeres. No nos damos cuenta de la inmensa suerte que tenemos, ya que la carencia de alfabetización imposibilita tanto el progreso de los propios países, como el futuro de la gran cantidad de ciudadanos que son analfabetos. Serían necesarios 26.000 millones de dólares a lo largo de la próxima década para reducir a la mitad las tasas de analfabetismo. Sin embargo, los Gobiernos dedican solamente un 1% de su presupuesto para la educación. Ante esta realidad, nosotros proponemos que en lugar de hacer gastos millonarios en materias secundarias dedicaran más dinero y recursos para erradicar este problema. Según el director general de la Unesco, Koichiro Matsuura, "la educación es una apuesta segura ya que aumenta los ingresos de los Gobiernos y consecuentemente los de los ciudadanos". Esta es la cruda realidad de millones de personas que no saben ni leer ni escribir, pónganse ustedes en esta situación, ¿qué harían?, ¿cómo se sentirían? Ahora les invitamos a reflexionar acerca de esta gran tragedia y les pedimos su comprensión y colaboración.

“ Els defectes els portes en una motxilla a l’esquena, tu no te’ls pots veure però els altres si que te’ls veuen”.

Ahir un bisbe em va dir: “ Els defectes els portes en una motxilla a l’esquena, tu no te’ls pots veure però els altres si que te’ls veuen”. Això em va fer pensar molt, pensar en que tots tenim els nostres defectes, els humans HEM de tenir defectes, de més bons o de més dolents però mai ningú serà perfecte. Així ens van crear, va dir. S’ha d’aprendre a viure amb ells, d’anar-los millorant de mica en mica si amb el teu defecte pots fer mal a altres persones. Els defectes són molt subjectius, persones pensen que amb aquest valor pots fer un bé, altres pensen que hauries d’anar revisant la motxilla abans de portar-la a sobre. En conclusió, penso que és una frase que cadascú s’ha de parar un dia a pensar-la i rumiar si podries portar la motxilla més buida.

Reflexionem una mica...

"Pocas son las biografías que puedan mostrar una evolución pura, sostenida y constante del individuo. Nuestra vida, como el Todo que nos contiene, se compone impenetrablemente de libertad y de necesidad. Nuestra voluntad es el anuncio previo de lo que vamos a hacer en cualquier circunstancia. Sin embargo, también estas circunstancias nos agarran a su modo. El Qué está contenido en nosotros, el Cómo pocas veces depende de uno mismo, por el Porqué no nos está permitido preguntar y, por eso, se nos remite con razón al Porqué-sí."

Goethe, Poesía y Verdad, Libro XI