- Vàrem arribar un dilluns 12 juliol degut a un aterratge forçós. Érem quaranta passatgers els que vàrem arribar i ara en som quaranta-un. Ja que hi havia una dóna embarassada. Ens trobàvem en el triangle de les bermudes quan el motor va començar a fallar, semblava que s'acabava el combustible. Tothom estava histèric quan el pilot ens va informar de que a pocs kilòmetres es trobava una illa inexistent en els mapes. L'avió va començar a planejar amb dificultats quan vam observar que el terreny, del que seria el nostre futur país, era ampli amb algunes zones boscoses i pel que vàrem poder veure també hi havia un vaixell que probablement que pertanyia a l'època de Cristòfol Colom.
4- EL CIUTADÀ.
Per definició, ciutadà és qualsevol persona que habiti en una ciutat, aquesta definició dóna molt que desitjar, per tant n’hem elaborat una altra. Per nosaltres un ciutadà és un habitant d’una ciutat que respecta i hi contribueix socialment (ja que si no hi contribuís socialment no podríem parlar de ciutadania), i això comporta una sèrie de drets, però també de deures. El nostre ciutadà ha de complir tots aquests paràmetres, però el més important és el de poder posar-se en la mentalitat seva i també en la dels habitants antics, buscant així un terme mig. Un ciutadà que es tanqui en la seva mentalitat (sigui antiga o moderna) serà durament penalitzat, ja que això podria ésser l’arrel de molts dels problemes que es poden ocasionar en la nostra illa.
5-El poder polític:
Un dels passatgers del vol havia estat estudiant de filosofia durant dos anys a la universitat desprès de passar-se a filologia catalana. Ens va explicar com podia funcionar un país a través d’un mètode contractualista o convencionalisme. Desprès de moltes hores de debat vàrem decidir que ens inspiraríem en John Loke tot i que amb alguns canvis.
Partint de que el que voliem en el nostre país era evitar una societat amb desigualtats on es trepitgen els drets de les persones, per evitar els errors de molts altres Estats que s’han creat molt abans que el nostre em decidit que l’origen del nostre estat serà un origen contractualista.
L’Estat de John Loke ens sembla adequat però tenim la creença de que es podria millorar amb la idea de justícia de John Rawls on qualsevol llei serà abolida si trepitja els drets dels ciutadans, es a dir, la segona clàusula del contracte de Loke millorada amb les idees i avenços socials de Rawls.
Tenim l’oportunitat de que l’Estat que estem creant de zero tingui les limitacions que té Loke per evitar en un moment moment donat el intent de que hi hagi una monarquia absoluta.
Pel que fa a la democràcia demostrativa ho canviarem per una democràcia universal però sense perdre l’essència d’Estat liberal que vol John Loke.
Continuant amb la visió d’Estat de Loke hem dividit el poder en tres: Legislatiu, executiu i judicial. Els quals tots excepció del judicial seran triats per el poble.
I finalment hi ha completa llibertat per comerciar amb impostos baixos tal i com es fomenta en el liberalisme però sempre tenint en compte la visió de justícia social, els drets de les persones va per damunt de tota la resta.
6.La justícia, la llei i el poder polític
Tal i com em dit en el apartat anterior la justícia social s’inspira en la clàusula de John Rawls i no pas en les de Loke com la resta del país. On la frase “La justícia d’una societat consistirà en la distribució imparcial d’aquets drets béns” serà seguida al peu de la lletra. Però com em dit abans tot el tema de empreses que aportin un benefici per al individu personalment es a dir tot negoci no entrarà en aquesta visió de justícia. En el nostre país volem un funcionament de l’economia on les empreses més competitives surtin puguin assegurar el benestar del país. Es a dir, que en tot el món financer no hi haurà una igualtat en distribució equitativa de bens. L’únic que totes les empreses sortiran a mercat amb igualtat de condicions.
Pel que fa a la resta tots els drets com el dret a una sanitat pública, educació, participar en les eleccions... Seran iguals per a tothom tenint una sanitat pública i educació pública envejable.
Em descobert que durant tots els mesos que vàrem estar sense poder polític vivíem en el desordre i moltes persones quedaven en la estacada, per això el capità de l’avió va donar un argument que ara em classificat com a funcionalista per legitimar el poder de l’Estat i la creació d’un. La seva explicació després de molt pensar-ho va ser la següent:
“Desprès de cinc mesos en aquesta illa no em sigut capaços de crear una societat i si més no una organització prou sòlida com per a poder sobreviure. Trepitgem als altres per aconseguir aigua o pel simple fet de dormir més a prop del foc, no tenim cap mena de sentit comú i això ens portarà a la desaparició. He parlat amb en Joan (el filòsof esmentat abans) i el que necessitem és crear un Estat per assegurar-nos que els drets de tothom es compleixin i així poguéssim sortir endavant i fins i tot ser un nou país en el món i que la gent d’arreu conegui aquesta illa perduda en el atlàntic, ens em de fer veure.”
Aquest va ser el desencadenant de la nostra societat i el perquè em cregut que el poder del país està legitimitat, em vist com em viscut sense una organització més global i ara som una societat equilibrada i amb un benestar econòmic. La justícia serà un dret imprescindible i no es faran distincions econòmiques, serà completament cega.
Per això tot el domini que tindrà el govern serà Legal-Racional.
7 El poder executiu i les formes de govern
El nostre País és completament democràtic. Al ser establert fa poc i al no tenir una història recent i no centenària o mil·lenària com en el cas d’Europa no té cap sentit tenir una monarquia, pel simple fet de que hauríem de crear una nova família real del no res i seguidament perquè creiem que no tenen cap sentit.
En el nostre tindrem una República presidencialista: la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. No hi ha cap relació formal entre el president i el cos legislatiu; no n'és un membre i la seva capacitat per proposar lleis és limitada. No obstant això, el president té el poder per vetar els actes aprovats pel cos legislatiu i, al seu torn, una supermajoria del cos legislatiu té el poder d'anul·lar el vet.
Com va dir Monstesquieu en la seva època, tot el poder no pot residir en una mateixa persona, i per això es va fer la divisió dels poders.
-Legislatiu
-Executiu
-Judicial
Perquè la convivència dins del territori sigui més senzilla i justa cada estat s’organitza mitjançant unes “normes” que regulen els diferents aspectes de les vides de les persones, nosaltres hem elaborat el nostre. Aquestes normes eviten els conflictes.
Una constitució ha de tenir:
-La forma d’organització de l’estat
El nostre és un país completament democràtic, és una república presidencialista (branca executiva s’elegeix de forma separada a la branca legislativa.
- La definició dels seus tres poders.
El poder executiu serà governat pel president, la branca legislativa no tindrà res que veure amb la branca executiva i serà dirigida per un individu diferent. El poder judicial recaurà sobre un jutge. Tots els poders seran designats per sufragi universal.
-Els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans
-Poders del President de l’Estat
Els “10 manaments” del nostre païs
-Tothom té el deure de respectar les mentalitats de diferents èpoques i establir en termes mitjos.
- Tots els habitants de la Illa són iguals davant la llei, sense que hi pugui existir cap discriminació per cap raó de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal o social.
-Tota persona habitant de la illa té dret a ser lliure. Ningú pot ser privat del sentiment de llibertat ni de seguretat.
-Tothom té el dret a l’educació fins als 16 anys, ja que el país ha d’evolucionar i no es pot quedar estancat.
-Tenim el dret de gaudir del nostre territori, però també l’hem de respectar.
- Tenim dret a escollir lloc de residència i de circular i a circular pel territori.
- Tots els habitants tenen dret a la propietat privada.
-Tots els habitants tenen dret a construir el seu propi negoci.
- Es té el dret de participar en esdeveniments públics, directament o per mitjà de representants, que seran escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
-Ningú podrà abandonar el país després d’haver ocasionat un crim o delicte, prèviament haurà d’haver complert condemna.
PUNT 9- L'EDUCACIÓ
Societat: és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Cultura: El conjunt d'actituds, valors, objectius i pràctiques que caracteritzen a una institució, organització, grup o societat.
Educació: és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.
Primer de tot, l’escolarització la dividirem en tres parts:
· 3 anys a 15-16 – Model Espontaneïtat
· 15-16 a 17-18 – Model Democràtic integrat
· 17-18 – Universitat
3 anys a 15-16 – Model Espontaneïtat
El Model Espontaneista el que ve a dir és que valoren més les actituds que els coneixements adquirits. El fonamental és que el nen s’hi trobi a gust i s’hi senti estimat. Es respecta al màxim l’ individualitat de l’alumne. L’escola respon a les necessitats del nen. Ha d’afavorir el treball en equip, la col·laboració i una relació propera entre el mestre i l’alumne.
15-16 a 17-18 – Model Democràtic integrat
Es fonamenta en la connexió entre escola i el seu entorn. La relació família - escola esdevé fonamental. Els espais escolars han de facilitar l’aprenentatge dels alumnes. Les normes existeixen però es poden modificar depenent de la seva utilitat. Els hi interessa uns alumnes creatius. El grup és important però la persona en si és important perquè serveixi dins del seu grup. Canvi d’institut (és a part de l’altre escola). Els nens i nenes tindran la opció d’escollir a quina branca es volen dedicar. Aquesta decisió serà factible ja que ho podran fer a partir de tot allò que els hi ha estat d’interès al llarg dels seus anys escolars (geografia, història, ciències, llengües...) i així ens assegurarem que els nens i nenes vagin ben preparats per la Universitat.
17-18 – Universitat
El funcionament de les Universitats seran com als diferents continents. La gent es formarà allà per tenir un títol i exercir del que ha estudiat.
El que hem de tenir clar és que una de les funcions de l’escola és formar joves pel mercat de treball.PUNT 9- L'UTOPIA
Utopia: concepció imaginària d’un govern ideal. El seu ús es remunta a l`humanista anglès Thomas More que en la seva obra Utopia descriu una situació ideal i imaginària de la societat del seu temps.
Funcions de les utopies:
- Funció orientadora: és la funció que fa que la tasca dels polítics s’orienti cap a l’objectiu que es vol aconseguir.
- Funció valorativa: cal conèixer els valors de la societat que permetin arribar a la utopia.
- Funció crítica: s’ha de ser crític contra les injustícies, les discriminacions i les desigualtats per aconseguir l’objectiu proposat.
- Funció esperançadora: encara que la utopia sembli irrealitzable, cal no perdre mai l’esperança de poder assolir la meta final.
Antiutopia: com el seu nom indica és el contrari de la utopia. En lloc de referir-se govern ideal basat en la democràcia, la llibertat, la igualtat, la justícia... , la antiutopia es basa sobretot en un govern absolut i autoritari i controlador del govern i de les persones. La persona no se sent lliure sinó totalment controlada sense poder de decisió.
La utopia del nostre país consisteix en aconseguir una societat democràtica en tots els seus aspectes. Això vol dir que hi ha una igualtat d’oportunitats, drets i deures de totes les persones. També tenir molt en compte els valors bàsics els quals es promouen: llibertat, justícia, solidaritat, respecte, responsabilitat... Promoure un millor respecte a la natura. Que totes les persones en edat escolar estan escolaritzades. No hi ha gens d’atur, és a dir, que tothom treballa fins a l’edat de jubilar-se. No hi ha bosses de pobresa, això vol dir que tothom té els mínims necessaris per poder dur una vida digna: habitatge, salut, alimentació... Totes les religions que es practiquin al meu país són respectades i els seus seguidors poden practicar-les lliurement.
